BOSC d’OXIGEN A l’estiu de 2018, el vell eucaliptus i més alt exemplar de l’espècie en la marjal de Castelló, va expirar soltant totes les seues fulles marcides. La seua potent estructura esvelta i ramificada en la copa es mostrava com un esquelet en contrast als seus germans de sang que a pocs metres més a baix contemplaven eixe final. La costa de Castelló, va consternar aquesta mort anunciada. La propietària del terreny va entristir alhora que va demanar ajuda a biòlegs i agrònoms, a experts en botànica per a buscar solució. Ella explicava el dolorós succés, a partir d’una tempesta estival que patim amb una estrèpit i lluminosa proximitat. La veritat és que fins hui no hem vist res més que un rebrot a peu del gegant, però sobretot, com eixe pal de tones de fusta anava arquejant-se i doblegant-se en actitud submisa per a acomiadar-se de la vida. Hui, i després d’un solemne rèquiem, hem decidit renàixer aquest llegat, aquestes mostres llenyoses de corbes, textures de la seua pell, tonalitats històriques i un savi testimoniatge
